Si som nosaltres la Roure !!!! Algú es capaç de deduir quin concurs es ?
En fi es que feia massa que no acualitzavem
Bones festes !!!
dijous 24 de setembre de 2009
Audició 2 de la Contemporània
Fixeu-vos bé en la part superior esquerra d'aquesta contraportada, quina colla hi veieu ?
Si som nosaltres la Roure !!!! Algú es capaç de deduir quin concurs es ?
En fi es que feia massa que no acualitzavem
Bones festes !!!
Si som nosaltres la Roure !!!! Algú es capaç de deduir quin concurs es ?
En fi es que feia massa que no acualitzavem
Bones festes !!!
diumenge 10 de maig de 2009
Concurs de revesses de la Colla Roure "XVIII Trofeu Ramell d'Or"
Com sempre, tenim preparats diversos concursos per al PÚBLIC (el pernil per al primer, premis per a tots els assistents) i per als REVESSAIRES (amb detalls per als revessaires infantils i juvenils):
Concurs de revesses
Reveporra per al públic
Concurs d'oïda musical per a tothom
Pastes i vi bo
Us animeu? Us hi esperem a tots!
Com arribar-hi
Mostra un mapa més gran
Imatge de Can Felipa
Mostra un mapa més gran
Exemple de sorpreses musicals amb les que us podeu trobar
divendres 13 de març de 2009
Sortida a Olot
Doncs si el passat 27, 28 de febrer i 1 de març la colla va fer una sortideta de les seves a Olot. Que per cert com totes les que fem d'un temps cap a aquí va sortir rodona.
Divendres a la nit arribada a l'Hotel situat a les afores d'Olot a uns 15 minuts del centre (o menys si en hi acompanya la Jenny en el seu flamant auto). Sopar al Viena i alguns vam sortir per tantejar la vida nocturna de la vila, vam escoltar una sorollosa batucada a la plaça de Catalunya i vam passar l'estona a una buida discoteca de la Fabrica.
El dissabte al matí vam fer via cap a la Fageda d'en Jordà on vam poder veure les destrosses que les nevades i ventades hi han fet els últims mesos. De totes maneres no deixeu de visitar aquest indret doncs es d'una gran bellesa.
Després xino xano i una mica desorientats ens vam dirigir cap a la visita guiada per les instal·lacions que hi té l'empresa de iogurts La Fageda (Neus aguanta el riure si us plau). La visita ens va servir per aprendre moltes coses:
Respecte les vaques (unes 200 a l'explotació)
- Que les vaques que viuen a una explotació ramadera no tenen una vida tant tranquil·la com sembla, encara que els hi posen rascadors d'esquena.
- Que les vaques catalanes no hi tenen res a fer enfront de les frisones holandeses (com al Barça de fa uns anys), doncs sembla que donen molta més llet. Tampoc els toros peninsulars, doncs les inseminen amb semem provinent de toros canadencs.
- Que el munyir es un alliberament per a elles, doncs tenint en compte que fan aproximadament uns 30 litres diaris de llet, aquest pes al braguer les podria matar d'un cop de sang.
- Que beuen molta aigua podent arribar crec recordar als 100 litres llargs a l'estiu.
- Es curiós que als fills els separen a les poques hores de néixer de la mare i els primes temps de vida els alimenten amb llet en pols. La boníssima llet de les seves mares ens la fotem nosaltres en forma de iogurt.
Respecte als iogurts:
- Em va sorprendre saber que maduraven al propi envàs on es venen. Pensava que s'envasaven un cop quallades la llet i els seus ferments.
- I finalment que el suero que queda a la soperfície i que molta gent llença concentra gran part de les vitamines i nutrients del iogurt.
Vaja rotllo que us he fotut, sort que no ho recordo tot doncs estic segur que van explicar moltes més coses que no recordo. La visita va acabar gaudint d'un dels magnífics iogurts.
Vam anar a dinar al restaurant Can Met a Mieres una molt encertada recomanació de la Lidia, on la mestressa era un nervi.
A la tarda vam donar un volt per Santa Pau, un poble que em va sembla molt maco, potser té alguna zona mal conservada i alguns dels seus edificis es podrien arreglar per a ser visitats, però si aquests arranjaments li haguéssin de treure només una engruna del seu encant millor que el deixin com està.
Al vespre encara vam arribar a temps de veure una part de la rua de Carnaval, allà el fan una setmana més tard per aprofitar les carrosses i comparses que la setmana anterior han fet servir els pobles del voltant i així queda un Carnaval molt més reeixit, us el recomano de debò. Vam passejar pel centre de la vila d'Olot on hi havia encara els últims productes de rebaixes. També vam trobar una xaranga amb la que vam gaudir saltant i ballant fins a fer-nos venir unes calors no del tot ajustades amb la temperatura.
A la nit després de sopar pel centre, tot i el cansament els més valents vam voltar pel Lucky i la Fábrica, plens a vessar pel Carnaval, però val a dir que les escenes més divertides es vivien en uns carrers plens de vida.
El diumenge vam visitar el museu dels volcans, un museu petit però molt apanyat, no us perdeu la sorpresa de l'audiovisual.
Al migdia va fer via de tornada, parant a dinar a l'Àrea del Montseny que no al Montseny com van entendre alguns.L'objectiu era arribar a la tarda al concert de presentació del CD de sardanes del Carles Santiago i del grup Sant Jordi que va tenir lloc aquella tarda al meu poble.
Fins la propera
Divendres a la nit arribada a l'Hotel situat a les afores d'Olot a uns 15 minuts del centre (o menys si en hi acompanya la Jenny en el seu flamant auto). Sopar al Viena i alguns vam sortir per tantejar la vida nocturna de la vila, vam escoltar una sorollosa batucada a la plaça de Catalunya i vam passar l'estona a una buida discoteca de la Fabrica.
El dissabte al matí vam fer via cap a la Fageda d'en Jordà on vam poder veure les destrosses que les nevades i ventades hi han fet els últims mesos. De totes maneres no deixeu de visitar aquest indret doncs es d'una gran bellesa.
Respecte les vaques (unes 200 a l'explotació)
- Que les vaques que viuen a una explotació ramadera no tenen una vida tant tranquil·la com sembla, encara que els hi posen rascadors d'esquena.
- Que les vaques catalanes no hi tenen res a fer enfront de les frisones holandeses (com al Barça de fa uns anys), doncs sembla que donen molta més llet. Tampoc els toros peninsulars, doncs les inseminen amb semem provinent de toros canadencs.
- Que el munyir es un alliberament per a elles, doncs tenint en compte que fan aproximadament uns 30 litres diaris de llet, aquest pes al braguer les podria matar d'un cop de sang.
- Que beuen molta aigua podent arribar crec recordar als 100 litres llargs a l'estiu.
- Es curiós que als fills els separen a les poques hores de néixer de la mare i els primes temps de vida els alimenten amb llet en pols. La boníssima llet de les seves mares ens la fotem nosaltres en forma de iogurt.
Respecte als iogurts:
- Em va sorprendre saber que maduraven al propi envàs on es venen. Pensava que s'envasaven un cop quallades la llet i els seus ferments.
- I finalment que el suero que queda a la soperfície i que molta gent llença concentra gran part de les vitamines i nutrients del iogurt.
Vaja rotllo que us he fotut, sort que no ho recordo tot doncs estic segur que van explicar moltes més coses que no recordo. La visita va acabar gaudint d'un dels magnífics iogurts.
Vam anar a dinar al restaurant Can Met a Mieres una molt encertada recomanació de la Lidia, on la mestressa era un nervi.
A la tarda vam donar un volt per Santa Pau, un poble que em va sembla molt maco, potser té alguna zona mal conservada i alguns dels seus edificis es podrien arreglar per a ser visitats, però si aquests arranjaments li haguéssin de treure només una engruna del seu encant millor que el deixin com està.
El diumenge vam visitar el museu dels volcans, un museu petit però molt apanyat, no us perdeu la sorpresa de l'audiovisual.
Al migdia va fer via de tornada, parant a dinar a l'Àrea del Montseny que no al Montseny com van entendre alguns.L'objectiu era arribar a la tarda al concert de presentació del CD de sardanes del Carles Santiago i del grup Sant Jordi que va tenir lloc aquella tarda al meu poble.
Fins la propera
dimarts 6 de gener de 2009
Moltes gràcies noies !!!!
Doncs si, moltes gràcies a totes per aquests magnífics regals als que no m'he pogut estar de fotografiar tots junts, només arribar a casa. No dubteu que els faré servir força.
dimarts 23 de desembre de 2008
diumenge 2 de novembre de 2008
Valls 2008
Avui tot i la pluja a al local de la Colla Castellera Vella dels Xiquets de Valls s'ha acabat fent el concurs de sardanes de Valls.
La colla estava molt motivada ja que ha fet dues sardanes d'escalfaments, una fins i tot de mans, aquí en teniu la mostra:
Fruit d'aquesta motivació, la única sardana de lluïment que han pogut fer a la setena tanda de les vuit de tot el concurs tenia aquest esplèndid aspecte:
Avui farem esment d'alguns dels membres més joves de la colla, la Georgina i el bernat, algun potser massa jove per a ballar encara i tot:
Un dia d'aquests també hi veurem la Gemma...
Com es nota que estava lesionat i no he pogut ballar, he fet un munt de fotos semblava el Victor, us deixo amb algunes d'elles:
L'any que ve a pel primer un altre cop, que aquest any hem empatat en segona posició amb els dansaires del Penedès, per darrera d'una colla de Tarragona.
Bones festes
La colla estava molt motivada ja que ha fet dues sardanes d'escalfaments, una fins i tot de mans, aquí en teniu la mostra:
Fruit d'aquesta motivació, la única sardana de lluïment que han pogut fer a la setena tanda de les vuit de tot el concurs tenia aquest esplèndid aspecte:
Avui farem esment d'alguns dels membres més joves de la colla, la Georgina i el bernat, algun potser massa jove per a ballar encara i tot:
Un dia d'aquests també hi veurem la Gemma...
Com es nota que estava lesionat i no he pogut ballar, he fet un munt de fotos semblava el Victor, us deixo amb algunes d'elles:
L'any que ve a pel primer un altre cop, que aquest any hem empatat en segona posició amb els dansaires del Penedès, per darrera d'una colla de Tarragona.
Bones festes
dimecres 17 de setembre de 2008
crònica d'una sardana assegurada
Us porto una crònica marciana... de la Nuri, que navega per les esferes gironines...
Neus
Avui he tingut una experiència – diguem-li existencialista o millor encara, surrealista- quan he entrat al Mercadona a fer la compra habitual: només posar els peus, acostumada a escoltar-hi Andylucas, rumbes, nadales (per Nadal i algun cop a l’estiu també) i demés repertori cani-de-luxe, he sentit el so enllauntat d'un instrument molt conegut: Una tenora! Ahivalahostia, sardanes!
El desconcert s'ha començat a apoderar de mi: En un bon principi he imaginat que seria la música de fons per promocionar algun producte tan nostrat, com podrien ser les Anxoves de l’Escala, la butifarra amb seques o algo per l’estil. Però no, no hi havia cap senyoreta amb veu suggerent parlant de les excel.lències de la crema catalana mercadonil. Així doncs no es tractava d’un anunci! Era un cd sencer de sardanes.
Buscant una explicació a aquest fet quasi marcià i surrealista avui dia, el primer que he fet ha estat buscar a veure si és que havien canviat l’encarregada. Però no, seguia siguent la mateixa de sempre. Immediatament, he intentat buscar en el seu rostre algun senyal que denotés una sobreingesta puntual de substàncies etíliques o psicotròpiques, però tampoc: tenia els ulls centrats i la mandíbula perfectament encaixada. Opció, doncs, descartada.
Sardanes al Mercadona! Increïble, em deia. Quan s'acabava una, sonava immediatament el flabiol de l’altre. Preguntes i més preguntes. ¿hauré entrat potser amb espardenyes i m'estaran intentant retenir amb estratègies musicals de màrketing?¿les estaré escoltant només jo, perquè potser la que porti una sobreingesta psicotròpica indeguda sigui jo?¿o és que la independència del país és imminent i ja no hi ha marxa enrere?¿sortiré ara al carrer i me'l trobaré assediat de tancs commandats per les tropes "separatistes" del Tristpartit?¿Sortirà aquest fet a tele5 com a prova de la persecució a la llengua del Imperio que es viu al nostre país?¿Redactaran de nou un Manifiesto a partir d'aquests fets?
Però tornem a la realitat, digne d'observar: Els treballadors somreien. Fins i tot el segurata, que no és precisament un exemple d’alegria i bona cara, també somreia. Els gitanos de Font, habituals clients d’aquest centre per la seva proximitat al barri, anaven canturrejant la melodia del salt, algun fins i tot li donava un palmeo al ritme de “tot-són-pops” que era digne de veure.
I així, entre sardanes només interrompudes de tant en tant pel clàssic “senyoreta Ramona presenti’s a zona 1”, he acabat de fer la compra. Sento no poder tenir proves gràfiques de l’experiència, no acostumo a anar amb gravadora a comprar al súper, i el meu juràssic mòbil no té càmara. Cal a dir que hi he tornat i aquest fet no s'ha tornat a repetir mai més. Devia ser cosa de l'estrès posvacacional, que diuen que trastoca tant.
Salut
Neus
Avui he tingut una experiència – diguem-li existencialista o millor encara, surrealista- quan he entrat al Mercadona a fer la compra habitual: només posar els peus, acostumada a escoltar-hi Andylucas, rumbes, nadales (per Nadal i algun cop a l’estiu també) i demés repertori cani-de-luxe, he sentit el so enllauntat d'un instrument molt conegut: Una tenora! Ahivalahostia, sardanes!
El desconcert s'ha començat a apoderar de mi: En un bon principi he imaginat que seria la música de fons per promocionar algun producte tan nostrat, com podrien ser les Anxoves de l’Escala, la butifarra amb seques o algo per l’estil. Però no, no hi havia cap senyoreta amb veu suggerent parlant de les excel.lències de la crema catalana mercadonil. Així doncs no es tractava d’un anunci! Era un cd sencer de sardanes.
Buscant una explicació a aquest fet quasi marcià i surrealista avui dia, el primer que he fet ha estat buscar a veure si és que havien canviat l’encarregada. Però no, seguia siguent la mateixa de sempre. Immediatament, he intentat buscar en el seu rostre algun senyal que denotés una sobreingesta puntual de substàncies etíliques o psicotròpiques, però tampoc: tenia els ulls centrats i la mandíbula perfectament encaixada. Opció, doncs, descartada.
Sardanes al Mercadona! Increïble, em deia. Quan s'acabava una, sonava immediatament el flabiol de l’altre. Preguntes i més preguntes. ¿hauré entrat potser amb espardenyes i m'estaran intentant retenir amb estratègies musicals de màrketing?¿les estaré escoltant només jo, perquè potser la que porti una sobreingesta psicotròpica indeguda sigui jo?¿o és que la independència del país és imminent i ja no hi ha marxa enrere?¿sortiré ara al carrer i me'l trobaré assediat de tancs commandats per les tropes "separatistes" del Tristpartit?¿Sortirà aquest fet a tele5 com a prova de la persecució a la llengua del Imperio que es viu al nostre país?¿Redactaran de nou un Manifiesto a partir d'aquests fets?
Però tornem a la realitat, digne d'observar: Els treballadors somreien. Fins i tot el segurata, que no és precisament un exemple d’alegria i bona cara, també somreia. Els gitanos de Font, habituals clients d’aquest centre per la seva proximitat al barri, anaven canturrejant la melodia del salt, algun fins i tot li donava un palmeo al ritme de “tot-són-pops” que era digne de veure.
I així, entre sardanes només interrompudes de tant en tant pel clàssic “senyoreta Ramona presenti’s a zona 1”, he acabat de fer la compra. Sento no poder tenir proves gràfiques de l’experiència, no acostumo a anar amb gravadora a comprar al súper, i el meu juràssic mòbil no té càmara. Cal a dir que hi he tornat i aquest fet no s'ha tornat a repetir mai més. Devia ser cosa de l'estrès posvacacional, que diuen que trastoca tant.
Salut
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
