El proppassat (que poc m'agrada aquesta paraula) dijous 24 de juliol vam donar comptes del pernil que la colla va guanyar a Cardadeu el 15 de juny, vam embolicar la pobra Anna i a l'Helios (el pare del Jaume Vilà, Helios 2004 dixit) per a fer el sopar a casa seva a Poble Nou.
La veritat es que l'Anna com que no hi veia prou feina a fer el pa amb tomàquet, hi va afegir tot un reguitzell de magnífiques amanides molt adients per a l'època de l'any. La veritat es que hi vam esta molt a gust a la vostra terrassa, moltes gracies per tot !!!!
Us adjunto algunes fotografies que m'ha facilitat en Victor.
En primer lloc les flors, les de l'Anna com agraïment per la hospitalitat rebuda i les del Lambert i la Cònsol per conmemorar el seu Aniversari de casament.Només em manca desitjar-vos un bon estiu a tots !!!! Fins al setembre !!!
2 comentaris:
És interessant reparar en la cara de concentració menjant, especialment a l'última foto. I és que els menjars que organitza l'Anna no són per a menys: Recordo (quan servidora encara no aixecava metre i mig de terra)aquelles revetlles en què la taula era tan i tan plena que no podies ni deixar el got (en aquella època per mi de fanta, clar).
Al cap d'uns anys, quan servidora va passar el metre i mig, recordo el famosíssim ponche de l'Anna. Bé, "recordar" és una manera de parlar, doncs entrava tan i tan bé que quan t'adonaves que perdies ús de raonament ja era massa tard i acabaves sense recordar res (pregunta abans de seguir escrivint sobre les magnificiències d'aquest nèctar: aquest blog el llegeix el Cap de la Tribu de la Roure????).
PD: A mi el que em dóna malrollo de la paraula "proppassat" és això de que hi hagi dues PP seguides. Però ara mateix no caic per quin motiu. Serà el recordatori del ponche que em produeix efectes amnèsics.
Salut.
ai sí... què dir d'aquell gran ponche que han amanit tantes festes...
:-)
Neus
Publica un comentari a l'entrada