crònica d'una sardana assegurada

Us porto una crònica marciana... de la Nuri, que navega per les esferes gironines...

Neus


Avui he tingut una experiència – diguem-li existencialista o millor encara, surrealista- quan he entrat al Mercadona a fer la compra habitual: només posar els peus, acostumada a escoltar-hi Andylucas, rumbes, nadales (per Nadal i algun cop a l’estiu també) i demés repertori cani-de-luxe, he sentit el so enllauntat d'un instrument molt conegut: Una tenora! Ahivalahostia, sardanes!

El desconcert s'ha començat a apoderar de mi: En un bon principi he imaginat que seria la música de fons per promocionar algun producte tan nostrat, com podrien ser les Anxoves de l’Escala, la butifarra amb seques o algo per l’estil. Però no, no hi havia cap senyoreta amb veu suggerent parlant de les excel.lències de la crema catalana mercadonil. Així doncs no es tractava d’un anunci! Era un cd sencer de sardanes.

Buscant una explicació a aquest fet quasi marcià i surrealista avui dia, el primer que he fet ha estat buscar a veure si és que havien canviat l’encarregada. Però no, seguia siguent la mateixa de sempre. Immediatament, he intentat buscar en el seu rostre algun senyal que denotés una sobreingesta puntual de substàncies etíliques o psicotròpiques, però tampoc: tenia els ulls centrats i la mandíbula perfectament encaixada. Opció, doncs, descartada.

Sardanes al Mercadona! Increïble, em deia. Quan s'acabava una, sonava immediatament el flabiol de l’altre. Preguntes i més preguntes. ¿hauré entrat potser amb espardenyes i m'estaran intentant retenir amb estratègies musicals de màrketing?¿les estaré escoltant només jo, perquè potser la que porti una sobreingesta psicotròpica indeguda sigui jo?¿o és que la independència del país és imminent i ja no hi ha marxa enrere?¿sortiré ara al carrer i me'l trobaré assediat de tancs commandats per les tropes "separatistes" del Tristpartit?¿Sortirà aquest fet a tele5 com a prova de la persecució a la llengua del Imperio que es viu al nostre país?¿Redactaran de nou un Manifiesto a partir d'aquests fets?

Però tornem a la realitat, digne d'observar: Els treballadors somreien. Fins i tot el segurata, que no és precisament un exemple d’alegria i bona cara, també somreia. Els gitanos de Font, habituals clients d’aquest centre per la seva proximitat al barri, anaven canturrejant la melodia del salt, algun fins i tot li donava un palmeo al ritme de “tot-són-pops” que era digne de veure.
I així, entre sardanes només interrompudes de tant en tant pel clàssic “senyoreta Ramona presenti’s a zona 1”, he acabat de fer la compra. Sento no poder tenir proves gràfiques de l’experiència, no acostumo a anar amb gravadora a comprar al súper, i el meu juràssic mòbil no té càmara. Cal a dir que hi he tornat i aquest fet no s'ha tornat a repetir mai més. Devia ser cosa de l'estrès posvacacional, que diuen que trastoca tant.

Salut