dimarts, 23 de desembre del 2008
diumenge, 2 de novembre del 2008
Valls 2008
Avui tot i la pluja a al local de la Colla Castellera Vella dels Xiquets de Valls s'ha acabat fent el concurs de sardanes de Valls.
La colla estava molt motivada ja que ha fet dues sardanes d'escalfaments, una fins i tot de mans, aquí en teniu la mostra:
Fruit d'aquesta motivació, la única sardana de lluïment que han pogut fer a la setena tanda de les vuit de tot el concurs tenia aquest esplèndid aspecte:
Avui farem esment d'alguns dels membres més joves de la colla, la Georgina i el bernat, algun potser massa jove per a ballar encara i tot:
Un dia d'aquests també hi veurem la Gemma...
Com es nota que estava lesionat i no he pogut ballar, he fet un munt de fotos semblava el Victor, us deixo amb algunes d'elles:
L'any que ve a pel primer un altre cop, que aquest any hem empatat en segona posició amb els dansaires del Penedès, per darrera d'una colla de Tarragona.
Bones festes
La colla estava molt motivada ja que ha fet dues sardanes d'escalfaments, una fins i tot de mans, aquí en teniu la mostra:
Fruit d'aquesta motivació, la única sardana de lluïment que han pogut fer a la setena tanda de les vuit de tot el concurs tenia aquest esplèndid aspecte:
Avui farem esment d'alguns dels membres més joves de la colla, la Georgina i el bernat, algun potser massa jove per a ballar encara i tot:
Un dia d'aquests també hi veurem la Gemma...
Com es nota que estava lesionat i no he pogut ballar, he fet un munt de fotos semblava el Victor, us deixo amb algunes d'elles:
L'any que ve a pel primer un altre cop, que aquest any hem empatat en segona posició amb els dansaires del Penedès, per darrera d'una colla de Tarragona.
Bones festes
dimecres, 17 de setembre del 2008
crònica d'una sardana assegurada
Us porto una crònica marciana... de la Nuri, que navega per les esferes gironines...
Neus
Avui he tingut una experiència – diguem-li existencialista o millor encara, surrealista- quan he entrat al Mercadona a fer la compra habitual: només posar els peus, acostumada a escoltar-hi Andylucas, rumbes, nadales (per Nadal i algun cop a l’estiu també) i demés repertori cani-de-luxe, he sentit el so enllauntat d'un instrument molt conegut: Una tenora! Ahivalahostia, sardanes!
El desconcert s'ha començat a apoderar de mi: En un bon principi he imaginat que seria la música de fons per promocionar algun producte tan nostrat, com podrien ser les Anxoves de l’Escala, la butifarra amb seques o algo per l’estil. Però no, no hi havia cap senyoreta amb veu suggerent parlant de les excel.lències de la crema catalana mercadonil. Així doncs no es tractava d’un anunci! Era un cd sencer de sardanes.
Buscant una explicació a aquest fet quasi marcià i surrealista avui dia, el primer que he fet ha estat buscar a veure si és que havien canviat l’encarregada. Però no, seguia siguent la mateixa de sempre. Immediatament, he intentat buscar en el seu rostre algun senyal que denotés una sobreingesta puntual de substàncies etíliques o psicotròpiques, però tampoc: tenia els ulls centrats i la mandíbula perfectament encaixada. Opció, doncs, descartada.
Sardanes al Mercadona! Increïble, em deia. Quan s'acabava una, sonava immediatament el flabiol de l’altre. Preguntes i més preguntes. ¿hauré entrat potser amb espardenyes i m'estaran intentant retenir amb estratègies musicals de màrketing?¿les estaré escoltant només jo, perquè potser la que porti una sobreingesta psicotròpica indeguda sigui jo?¿o és que la independència del país és imminent i ja no hi ha marxa enrere?¿sortiré ara al carrer i me'l trobaré assediat de tancs commandats per les tropes "separatistes" del Tristpartit?¿Sortirà aquest fet a tele5 com a prova de la persecució a la llengua del Imperio que es viu al nostre país?¿Redactaran de nou un Manifiesto a partir d'aquests fets?
Però tornem a la realitat, digne d'observar: Els treballadors somreien. Fins i tot el segurata, que no és precisament un exemple d’alegria i bona cara, també somreia. Els gitanos de Font, habituals clients d’aquest centre per la seva proximitat al barri, anaven canturrejant la melodia del salt, algun fins i tot li donava un palmeo al ritme de “tot-són-pops” que era digne de veure.
I així, entre sardanes només interrompudes de tant en tant pel clàssic “senyoreta Ramona presenti’s a zona 1”, he acabat de fer la compra. Sento no poder tenir proves gràfiques de l’experiència, no acostumo a anar amb gravadora a comprar al súper, i el meu juràssic mòbil no té càmara. Cal a dir que hi he tornat i aquest fet no s'ha tornat a repetir mai més. Devia ser cosa de l'estrès posvacacional, que diuen que trastoca tant.
Salut
Neus
Avui he tingut una experiència – diguem-li existencialista o millor encara, surrealista- quan he entrat al Mercadona a fer la compra habitual: només posar els peus, acostumada a escoltar-hi Andylucas, rumbes, nadales (per Nadal i algun cop a l’estiu també) i demés repertori cani-de-luxe, he sentit el so enllauntat d'un instrument molt conegut: Una tenora! Ahivalahostia, sardanes!
El desconcert s'ha començat a apoderar de mi: En un bon principi he imaginat que seria la música de fons per promocionar algun producte tan nostrat, com podrien ser les Anxoves de l’Escala, la butifarra amb seques o algo per l’estil. Però no, no hi havia cap senyoreta amb veu suggerent parlant de les excel.lències de la crema catalana mercadonil. Així doncs no es tractava d’un anunci! Era un cd sencer de sardanes.
Buscant una explicació a aquest fet quasi marcià i surrealista avui dia, el primer que he fet ha estat buscar a veure si és que havien canviat l’encarregada. Però no, seguia siguent la mateixa de sempre. Immediatament, he intentat buscar en el seu rostre algun senyal que denotés una sobreingesta puntual de substàncies etíliques o psicotròpiques, però tampoc: tenia els ulls centrats i la mandíbula perfectament encaixada. Opció, doncs, descartada.
Sardanes al Mercadona! Increïble, em deia. Quan s'acabava una, sonava immediatament el flabiol de l’altre. Preguntes i més preguntes. ¿hauré entrat potser amb espardenyes i m'estaran intentant retenir amb estratègies musicals de màrketing?¿les estaré escoltant només jo, perquè potser la que porti una sobreingesta psicotròpica indeguda sigui jo?¿o és que la independència del país és imminent i ja no hi ha marxa enrere?¿sortiré ara al carrer i me'l trobaré assediat de tancs commandats per les tropes "separatistes" del Tristpartit?¿Sortirà aquest fet a tele5 com a prova de la persecució a la llengua del Imperio que es viu al nostre país?¿Redactaran de nou un Manifiesto a partir d'aquests fets?
Però tornem a la realitat, digne d'observar: Els treballadors somreien. Fins i tot el segurata, que no és precisament un exemple d’alegria i bona cara, també somreia. Els gitanos de Font, habituals clients d’aquest centre per la seva proximitat al barri, anaven canturrejant la melodia del salt, algun fins i tot li donava un palmeo al ritme de “tot-són-pops” que era digne de veure.
I així, entre sardanes només interrompudes de tant en tant pel clàssic “senyoreta Ramona presenti’s a zona 1”, he acabat de fer la compra. Sento no poder tenir proves gràfiques de l’experiència, no acostumo a anar amb gravadora a comprar al súper, i el meu juràssic mòbil no té càmara. Cal a dir que hi he tornat i aquest fet no s'ha tornat a repetir mai més. Devia ser cosa de l'estrès posvacacional, que diuen que trastoca tant.
Salut
divendres, 5 de setembre del 2008
Hola Colla, com ha anat l'estiu? Nosaltres fent de papis per Vilanova. Només hem anat a Sort 8 dies. Volíem trobar aire fresc i vam trobar mooooooooolta Caloooooooooooor!!!!!!!!!
La Gemma s'ho ha passat pipa. Està feta un bitxo. Us enviem fotos perquè la veieu. També us n'envio unes que li vam fer per Festa Major. Fins aviat.
Per cert, Meri i Jaume Moltes Felicitats. Teniu un nen molt maco. Disfruteu-lo que creixen de seguida. Sembla ahir que va néixer la Gemma i ja té 8 mesos i mig. Un petó de part dels 3.
diumenge, 31 d’agost del 2008
Bernat Muñoz Constantí
Hola a tota la colla!
Us presentem l'aglà més jove de la Colla. Es va fer esperar però va valdre la pena.
Va néixer el dijous 28 d'agost amb un fantàstic pes de 3,650 i 52,5 cm.
Esperem veure'us aviat per la colla.
Un abraçada i un petó a tothom!!!
Jaume, Meritxell i Bernat!
Us presentem l'aglà més jove de la Colla. Es va fer esperar però va valdre la pena.
Va néixer el dijous 28 d'agost amb un fantàstic pes de 3,650 i 52,5 cm.
Esperem veure'us aviat per la colla.
Un abraçada i un petó a tothom!!!
Jaume, Meritxell i Bernat!
dijous, 14 d’agost del 2008
El Roger i el Jordi desde la Capadocia
Avis sı veiu alguna i sense punt no us espanteu es una de les marevelles dels teclats turcs. Tampoc se possar nı accents nı comes.
Us escrıbım desde el poble de la Capadocıa Avanos on no hı ha puros. Hem estat a Ankara Mausuleu d'Attaturc (Papa Turquıa un gran paıo o aıxı vol que ho veıem tots pero va morır de cırrosıs al cınquanta ı pocs) Museu de les cıvılıtzacıons (entre elles una dedıcada ıntegrament al culte a la nostra amıga Lıdı els Lıdıs jajaja).
Portem dos dıes a Capadocıa hem vıst pobles soterranıs monestırs soterranıs roques de formes dıverses moldejades pel vent.
I hem fet moltes hores d'autocar ı xırınguıto. Dıc aıxo quan dema ens toque dıana a les 5 ı tenım 10 h d'autocar fıns a Estambul.
Bones festes
Jordı ı Ruche
dilluns, 11 d’agost del 2008
Dia sense cotxes i bones vacances!!!
El passat 25 de juliol vam realitzar un altre mític dia sense cotxes, que va servir per acomiadar-nos fins la tornada de vacances.
Em limitaré a penjar algunes fotos que ja parlen per si soles.
Em limitaré a penjar algunes fotos que ja parlen per si soles.
El soparet va començar amb bon rollo...
i alguna que altre punyalada.
Després de sopar la gent gran no aguantava i els joves l’havíem de portar.
Però tot va ser veure el seu gatet xinès i revifar-se (els xupitos d’aigua no van tenir res a veure).
Aquí tots contents, i la Lidia fent la foto, per l’inici de les vacances (era per això, no?).
En aquesta el càmera és el Lluís i si d’acord estic intentant ofegar a la Lidia, però ja sabeu que no la suporto, jejeje.
Alto policia!!! Tot seguit les noies més guapes de la festa, que dic de la festa, del món mundial, jejejeje. (Minipuntazo para el equipo de los boys!!!).
Aquí la Lidia a espatlles, com els grans toreros, després d’aconseguir que la cambrera ens convides gratis a una ronda de xupitos, d’aigua, al mític DAVOS.
En aquesta ens posem seriosos abans d’entrar al Cafè de les Arts, on començaria el festival.
I aquí en ple festival i la Lidi dient “que me meo” després d’estar escarxofada al sofà fent-nos fotos i veient com fèiem el... com ballàvem.
I fins aquí el reportatge d’aquesta gran nit!
NOTA: No podem penjar totes les fotos ja que la credibilitat i imatge d’algun dels membres de la colla quedaria per terra, irresponsables que sou una colla d’irresponsable, quan madurareu que ja teniu edat...
Us estima molt!
JL
Subscriure's a:
Missatges (Atom)