crònica d'una sardana assegurada

Us porto una crònica marciana... de la Nuri, que navega per les esferes gironines...

Neus


Avui he tingut una experiència – diguem-li existencialista o millor encara, surrealista- quan he entrat al Mercadona a fer la compra habitual: només posar els peus, acostumada a escoltar-hi Andylucas, rumbes, nadales (per Nadal i algun cop a l’estiu també) i demés repertori cani-de-luxe, he sentit el so enllauntat d'un instrument molt conegut: Una tenora! Ahivalahostia, sardanes!

El desconcert s'ha començat a apoderar de mi: En un bon principi he imaginat que seria la música de fons per promocionar algun producte tan nostrat, com podrien ser les Anxoves de l’Escala, la butifarra amb seques o algo per l’estil. Però no, no hi havia cap senyoreta amb veu suggerent parlant de les excel.lències de la crema catalana mercadonil. Així doncs no es tractava d’un anunci! Era un cd sencer de sardanes.

Buscant una explicació a aquest fet quasi marcià i surrealista avui dia, el primer que he fet ha estat buscar a veure si és que havien canviat l’encarregada. Però no, seguia siguent la mateixa de sempre. Immediatament, he intentat buscar en el seu rostre algun senyal que denotés una sobreingesta puntual de substàncies etíliques o psicotròpiques, però tampoc: tenia els ulls centrats i la mandíbula perfectament encaixada. Opció, doncs, descartada.

Sardanes al Mercadona! Increïble, em deia. Quan s'acabava una, sonava immediatament el flabiol de l’altre. Preguntes i més preguntes. ¿hauré entrat potser amb espardenyes i m'estaran intentant retenir amb estratègies musicals de màrketing?¿les estaré escoltant només jo, perquè potser la que porti una sobreingesta psicotròpica indeguda sigui jo?¿o és que la independència del país és imminent i ja no hi ha marxa enrere?¿sortiré ara al carrer i me'l trobaré assediat de tancs commandats per les tropes "separatistes" del Tristpartit?¿Sortirà aquest fet a tele5 com a prova de la persecució a la llengua del Imperio que es viu al nostre país?¿Redactaran de nou un Manifiesto a partir d'aquests fets?

Però tornem a la realitat, digne d'observar: Els treballadors somreien. Fins i tot el segurata, que no és precisament un exemple d’alegria i bona cara, també somreia. Els gitanos de Font, habituals clients d’aquest centre per la seva proximitat al barri, anaven canturrejant la melodia del salt, algun fins i tot li donava un palmeo al ritme de “tot-són-pops” que era digne de veure.
I així, entre sardanes només interrompudes de tant en tant pel clàssic “senyoreta Ramona presenti’s a zona 1”, he acabat de fer la compra. Sento no poder tenir proves gràfiques de l’experiència, no acostumo a anar amb gravadora a comprar al súper, i el meu juràssic mòbil no té càmara. Cal a dir que hi he tornat i aquest fet no s'ha tornat a repetir mai més. Devia ser cosa de l'estrès posvacacional, que diuen que trastoca tant.

Salut

Hola Colla, com ha anat l'estiu? Nosaltres fent de papis per Vilanova. Només hem anat a Sort 8 dies. Volíem trobar aire fresc i vam trobar mooooooooolta Caloooooooooooor!!!!!!!!!

La Gemma s'ho ha passat pipa. Està feta un bitxo. Us enviem fotos perquè la veieu. També us n'envio unes que li vam fer per Festa Major. Fins aviat.

Per cert, Meri i Jaume Moltes Felicitats. Teniu un nen molt maco. Disfruteu-lo que creixen de seguida. Sembla ahir que va néixer la Gemma i ja té 8 mesos i mig. Un petó de part dels 3.

Bernat Muñoz Constantí

Hola a tota la colla!

Us presentem l'aglà més jove de la Colla. Es va fer esperar però va valdre la pena.

Va néixer el dijous 28 d'agost amb un fantàstic pes de 3,650 i 52,5 cm.

Esperem veure'us aviat per la colla.

Un abraçada i un petó a tothom!!!







Jaume, Meritxell i Bernat!

El Roger i el Jordi desde la Capadocia

Avis sı veiu alguna i sense punt no us espanteu es una de les marevelles dels teclats turcs. Tampoc se possar nı accents nı comes.





Us escrıbım desde el poble de la Capadocıa Avanos on no hı ha puros. Hem estat a Ankara Mausuleu d'Attaturc (Papa Turquıa un gran paıo o aıxı vol que ho veıem tots pero va morır de cırrosıs al cınquanta ı pocs) Museu de les cıvılıtzacıons (entre elles una dedıcada ıntegrament al culte a la nostra amıga Lıdı els Lıdıs jajaja).





Portem dos dıes a Capadocıa hem vıst pobles soterranıs monestırs soterranıs roques de formes dıverses moldejades pel vent.





I hem fet moltes hores d'autocar ı xırınguıto. Dıc aıxo quan dema ens toque dıana a les 5 ı tenım 10 h d'autocar fıns a Estambul.





Bones festes



Jordı ı Ruche

Dia sense cotxes i bones vacances!!!

El passat 25 de juliol vam realitzar un altre mític dia sense cotxes, que va servir per acomiadar-nos fins la tornada de vacances.

Em limitaré a penjar algunes fotos que ja parlen per si soles.

El soparet va començar amb bon rollo...

i alguna que altre punyalada.

Després de sopar la gent gran no aguantava i els joves l’havíem de portar.

Però tot va ser veure el seu gatet xinès i revifar-se (els xupitos d’aigua no van tenir res a veure).

Aquí tots contents, i la Lidia fent la foto, per l’inici de les vacances (era per això, no?).

En aquesta el càmera és el Lluís i si d’acord estic intentant ofegar a la Lidia, però ja sabeu que no la suporto, jejeje.

Alto policia!!! Tot seguit les noies més guapes de la festa, que dic de la festa, del món mundial, jejejeje. (Minipuntazo para el equipo de los boys!!!).

Aquí la Lidia a espatlles, com els grans toreros, després d’aconseguir que la cambrera ens convides gratis a una ronda de xupitos, d’aigua, al mític DAVOS.

En aquesta ens posem seriosos abans d’entrar al Cafè de les Arts, on començaria el festival.

I aquí en ple festival i la Lidi dient “que me meo” després d’estar escarxofada al sofà fent-nos fotos i veient com fèiem el... com ballàvem.

I fins aquí el reportatge d’aquesta gran nit!

NOTA: No podem penjar totes les fotos ja que la credibilitat i imatge d’algun dels membres de la colla quedaria per terra, irresponsables que sou una colla d’irresponsable, quan madurareu que ja teniu edat...

Us estima molt!

JL

Sopar-pernilada a casa l'Anna

El proppassat (que poc m'agrada aquesta paraula) dijous 24 de juliol vam donar comptes del pernil que la colla va guanyar a Cardadeu el 15 de juny, vam embolicar la pobra Anna i a l'Helios (el pare del Jaume Vilà, Helios 2004 dixit) per a fer el sopar a casa seva a Poble Nou.

La veritat es que l'Anna com que no hi veia prou feina a fer el pa amb tomàquet, hi va afegir tot un reguitzell de magnífiques amanides molt adients per a l'època de l'any. La veritat es que hi vam esta molt a gust a la vostra terrassa, moltes gracies per tot !!!!

Us adjunto algunes fotografies que m'ha facilitat en Victor.

En primer lloc les flors, les de l'Anna com agraïment per la hospitalitat rebuda i les del Lambert i la Cònsol per conmemorar el seu Aniversari de casament.

Només em manca desitjar-vos un bon estiu a tots !!!! Fins al setembre !!!

Concurs a Cardedeu!

Bona tarda a tothom!!!

Doncs si senyor! El passat diumenge 15 de juny la Colla va ballar a Cardedeu amb un merescut primer! MOLTES FELICITATS A TOTS.

La veritat és que en la meva opinió es va ballar molt bé i la colla, com podeu comprovar feien molt de goig.

(la colla saludant en el moment de la presentació)

Després del galop, la Colla va ballar la primera i tercera sardana que van tocar.

(la colla durant la primera sardana)

Un cop van finalitzar tots les sardanes de concurs es va preocedir a tocar la revessa. S'ha de dir que en aquesta ocasió no hi va haver sort i no es va poder treure però sens dubte al pròxim concurs es treurà. Ànims, Victor.

(durant la revessa)

Finalment, es va fer l'entrega de trofeus. Volem destacar la participació de la Gemma en el moment de recollir el trofeu va fer un gran paper. Felicitats!

Aprofitem per agraïr l'ajuda de les persones que no sent habituals van ballar al concurs. Gràcies.

I per acabar volem agraïr el sorteig d'un pernil que van fer els organitzadors del concurs i que va tocar a la Colla! Bon profit i a gaudir-ne que després d'un bon exercici cal recuperar forces!

(mireu com la Gemma es mira el pernil, es fa la boca aigua oi???)

Fins la propera,

Una abraçada a tothom!

Meritxell